La teoria de l’establiment de l’agenda

La teoria de l’establiment de l’agenda (en anglès agenda setting) postula que els mitjans de comunicació de masses tenen una gran influència sobre el públic en determinar quines notícies tenen interès informatiu i quant d’espai i d’importància se’ls dóna. La teoria considera que allò que els mitjans de comunicació decideixen destacar i en el què centren la seva atenció acaba sent el que el gran públic considera també important. Els mitjans sempre donen prioritat a unes històries per sobre d’altres, i altres directament les exclouen. Això fa que el públic percebi aquestes notícies com a importants i sigui d’allò de què parla la gent. D’aquesta manera, la teoria diu que els mitjans aconsegueixen imposar al públic allò en què ha de pensar, i de retruc, als polítics, allò sobre què han de parlar i també legislar.

La teoria de l’establiment de l’agenda distingeix tres agendes: l’agenda dels mitjans de comunicació, l’agència del públic i l’agenda política.

Un dels casos més evidents i clars de l’establiment de l’agenda política de la nostra història recent ha estat l’anomenat “cas Marta del Castillo”. Marta del Castillo era una jove que va desaparèixer el 2009 i el cadàver de la qual no s’ha trobat mai.[1] Durant els primers mesos de la desaparició, el cas gairebé no va tenir gaire repercussió mediàtica i se’l va tractar com un dels tants altres casos de desaparicions al nostre país. Però ben aviat, començaren les freqüents i dramàtiques aparicions dels pares i familiars en el mitjans, als quals s’hi van afegir les detencions, els interrogatoris i les sospites sobre diferents persones, a més d’ especular sobre on era el cos de la jove. Veient que el cas era com una història de novel·la negra i que donava molta audiència, els mitjans de comunicació van començar a fer-se ressò de tot allò relacionat amb el cas. Així tot el procediment del cas començà a aparèixer a tots els mitjans com a notícia de gran importància. Això va fer que la gent percebés aquest cas com a important i l’opinió pública en parlava.[2] Veiem aquí clarament la teoria de l’establiment de l’agenda.

El tema de la noia desapareguda va passar en un primer estadi de l’agenda dels mitjans a la del públic, i finalment va arribar a l’agenda política. Això va ser així a causa de la gran repercussió que va tenir el cas, i també al fet que els pares de la desapareguda van començar a demanar per tots els mitjans que es recuperés la condemna de la cadena perpètua per a casos com el seu. Als mitjans de comunicació es va obrir el debat. Certa gent, molt exposada als mitjans, va demanar l’enduriment de les penes, i es van recollir signatures. Tal com diu la teoria de l’establiment de l’agenda, l’efecte augmenta com més gran és l’exposició als mitjans i menys se sap sobre el tema (la cadena perpètua en aquest cas).

El cas va arribar a tal magnitud que els pares de la desapareguda van aconseguir reunir-se amb els líders polítics espanyols i el líder de l’oposició d’aleshores, Mariano Rajoy, va prometre al pare de la noia que si guanyava recuperaria la “presó perpètua revisable”.[3] Posteriorment va guanyar les eleccions i recentment s’ha aprovat la reforma del codi penal que inclou aquesta promesa electoral.[4] Segurament aquesta reforma no s’hauria produït si no fos per aquest cas.

La teoria de l’establiment de l’agenda distingeix tres nivells d’influència dels mitjans. En un primer nivell postula que els mitjans aconsegueixen que pensem en uns temes i no en d’altres (en aquest cas que es debati sobre el cas de la desaparició i sobre l’enduriment de penes). En un segon nivell s’afirma que els mitjans aconsegueixen que pensem d’una manera determinada els temes que ens imposen en el primer nivell (que pensem que cal fer alguna cosa). En el tercer nivell planteja també condicionen les nostres actituds i opinions personals (a favor o en contra)

La teoria de l’establiment de l’agenda té algunes limitacions que han destacat diversos autors. La principal és que el rerefons històricosocial del receptor influeix molt en la manera com percep la realitat. El subjecte no parteix de zero quan rep un determinat missatge sinó que quan rep una informació la combina amb la que ja té en la memòria i amb això fa una interpretació pròpia, que és fonamental a l’hora de definir quin efecte li causa cada notícia.[5] Cal estudiar doncs el context per trobar una explicació completa. També cal tenir en compte la varietat de mitjans de comunicació amb què comptem avui dia i el diferent poder d’influència del mitjans.[6]

REFERÈNCIES

[1] “Caso Marta del Castillo”. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2015. Disponible a <https://es.wikipedia.org/wiki/Caso_Marta_del_Castillo>.

[2] CABALLERO, Adrian “El juicio paralelo de los medios de comunicación”. El Jurista. 2013. Disponible a <http://www.eljurista.eu/2013/06/01/el-juicio-paralelo-de-los-medios-de-comunicacion/>.

[3] GUERRA, Malena; MOYA, Ángel. “El día que el PP prometió la prisión permanente revisable”. Blog Luz de Luna. Telecinco.es. 2012. Disponible a <http://www.telecinco.es/blogs/luzdeluna/PP-prometio-prision-permanente-revisable_6_1413915005.html>

[4] “El Congreso aprueba la reforma del Código Penal, que incluye la pena de prisión permanente revisable”. Notícias Jurídicas. 2015. Disponible a <http://noticias.juridicas.com/actual/4475-el-congreso-aprueba-la-reforma-del-codigo-penal-que-incluye-la-pena-de-prision-permanente-revisable.html>

[5] WOLF, Mauro. La investigación de la comunicación de masas. Barcelona : Paidós. 2000.  pàg. 188

[6] ANDRÉU ABELA, Jaime. “La descodificación de la agenda: Un modelo analítico para el conocimiento manifiesto y latente de la agenda pública”. Intangible Capital, núm. 3, 2012. Disponible a <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/12935>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s